Tractaments

Ver en: es

Tècniques Terapèutiques: Tècniques cognitives – conductuals, Tècnica EMDRS i HIPNOSI CLÍNICA.

Teràpia Racional Cognitiu Conductual (TREC).

La teràpia racional-emotiva-conductual (TREC), parteix de la idea que l’pertorbacions emocionals estan provocades sovint no per les situacions ambientals en si mateixes, sinó per la interpretació que el pacient fa de les mateixes.

Reforçament positiu, és una tècnica en la qual un comportament augmenta la seva probabilitat d’ocurrència arran d’un succés que el segueix i que és valorat positivament per la persona.

Entrenament assertiu, l’assertivitat és la capacitat d’expressar els pensaments i sentiments propis sense ansietat ni agressió i de manera socialment acceptable.

Reestructuració cognitiva, la reestructuració cognitiva és un procediment tècnic pel qual les persones aprenen a canviar algunes maneres de pensar distorsionades que condueixen a malestar emocional i frustració.

Desensibilització sistemàtica, es tracta d’una tècnica molt utilitzada en el tractament dels desordres d’ansietat, especialment en les fòbies.

Modelatge, és una tècnica terapèutica en la qual l’individu aprèn comportaments nous observant i imitant el comportament d’altres persones, anomenats “models”.

Tècnica EMDR.

És un abordatge psicoterapèutic innovador validat científicament, que accelera el tractament d’un ampli rang de patologies en el trastorn per estrès posttraumàtic, entre d’altres.

El mètode descobert i desenvolupat des de 1987 per la Dra Francine Shapiro, consisteix a usar estimulació bilateral en un protocol especial relacionat amb les situacions traumàtiques que desencadena la desensibilització i el reprocessament de les mateixes, acompanyat de la desaparició de la simptomatologia.

És per excel · lència, la tècnica terapèutica per poder “alliberar” al psiquisme de la persona i al seu cervell, de tot tipus de traumes, tant passat com recent, així com tot tipus dels símptomes que aquest genera: ansietat, por, angoixa, ràbia , dolor, insomni, estrès, tots ells elements pertorbadors i estressors del psiquisme humà i resultants, de vegades, d’anys i anys de “trauma” amb “t” i / o “T”. Ambdues, segons sigui la seva resolució causaran gran sofriment en l’ésser humà.

Hipnosi Clínica.

La Hipnosi Clínica o Hipnoteràpia es pot definir de diverses maneres: com un estat alterat de la consciència, com un estat focalitzat de la ment, com un estat de somni … Tots els termes són correctes, però la persona ho percep com un estat de relaxació profunda i molt agradable.

La primera fase de la teràpia consisteix en una relaxació corporal guiada. Al conscient se li fa creure, mitjançant tècniques de relaxació o distensió progressiva dels grups musculars, que està en fase de son (quan en realitat no ho està).

La segona fase consisteix en unes visualitzacions guiades pel terapeuta amb l’objectiu de focalitzar la ment conscient per així introduir la teràpia adequada a la seva patologia. D’aquesta manera, el pacient percep la teràpia com a seva i comença a corregir els seus distorsions.

Per aquest motiu, a la Hipnoteràpia se li crida també teràpia breu, per la rapidesa que s’aconsegueixen resultats satisfactoris i duradors.

Se sap que amb la Hipnoteràpia s’inhibeixen certes concentracions neuronals del còrtex alhora que s’estimulen altres. Tot això s’ha pogut constatar mitjançant electrocefalogramas.

Somatic Experience.

Somatic Experience (ES) es fonamenta en una tradició d’educació somàtica, en la psicoteràpia corporal, en estudis neurofisiològics d’interconnexions entre cos/cervell/ment i principalment la informació extreta pel comportament dels animals en la selva enfront de les amenaces de la vida.

Els animals a la selva utilitzen recursos innats per regularitzar i neutralitzar els alts nivells d’activació associats a les conductes de supervivència. Això els permet la recuperació de l’equilibri i la tornada a la normalitat, fins i tot després d’una gran amenaça, descarregant la tensió acumulada mitjançant tremolors i sacsejades.

Encara que els éssers humans posseeixen aquests mateixos recursos, el seu ús és amb freqüència reprimit, entre uns altres, per la part “racional” del nostre cervell, la qual cosa impedeix la descàrrega completa de l’energia mobilitzada i es dificulta que el sistema nerviós, i amb ell tot el cos, torni al seu equilibri. Aquesta energia no alliberada, es queda en “manera activació”, de manera que els diversos símptomes del trauma que persisteixen són conseqüència de l’intent del cos de “administrar” i contenir aquesta sobrecàrrega energètica.

Els símptomes del trauma no són causats per l’esdeveniment en si, sinó per l’energia activada i no alliberada. Apareix així l’ansietat, insomni, cansament, alerta excessiva.

S’ofereix una manera segura i gradual de “deixar anar” aquesta energia a través de la presa de consciència de les sensacions corporals per ajudar a les persones a recuperar-se dels traumes sense reviure’ls.

En dirigir la consciència al cos, s’accedeix als propis recursos innats, la qual cosa permet que l’alta activació sigui alliberada i s’aconsegueix una considerable reducció, sinó fins i tot de desaparició completa dels símptomes traumàtics.

La persona recupera vitalitat, presència, capacitat d’estar en l’aquí i ara.

És especialment efectiu en el tractament de l’estrès postraumàtic resultat de situacions diverses tals com: agressió (física, sexual, verbal, emocional) accidents d’automòbil, treball, de treball, caiguda, ofegament, procediments quirúrgics invasius (sobretot amb nens immobilitzats), vivència o testimoniatge de fets violents, efectes del trauma en el desenvolupament de l’estructura psicològica, immigració…)